Marxa a peu - Camp de morvedre

El GR-10 és un sender europeu de llarg recorregut que enllaça l’Atlàntic amb el Mediterrani. La descripció correspon a l’itinerari Puçol-Barraix que és el tram del GR-10 que travessa el Camp de Morvedre. Hi han dues variants del sender GR-10 en la nostra comarca: una entre Beselga i Barraix, que hem descrit en la ruta de la Tancà, i una altra que és una alternativa del tram Segart-Garbí que va per la Canal del Garbí, una ruta amb certa dificultat tècnica ja que s’ha de remuntar la canal grimpant amb l’ajut d’unes cadenes fixes inserides a les roques. Aquesta darrera variant, però, permet de fer un recorregut circular Segart-Segart. El punt d’inici des de Puçol es troba a l’entrada del poble en sentit Sagunt València, desviació cap a Monte Picayo.

0:00

La ruta s’inicia en el desviament que du al Casino Monte Picayo on trobem un pal indicador del Sender Europeu E-7/GR-10. Passem per davant el Casino i quan arribem a una Hípica ens desviem per un barranquet a l’esquerra que remuntarem durant un quart d’hora aproximadament, quasi sempre pel seu llit, fins que el deixem enrere i seguim pujant per un senderol pedregós que, travessant una xicoteta pinada, ens aboca a un camp de tarongers que vorejarem per la nostra dreta. Seguim cara amunt, de nou entrant i eixint del barranc, amb algun pendent pronunciat, fins arribar a una pista amb graveta per la que tombem a l’esquerra, veient immediatament a la dreta l’Aljub dels Xiprers, al que li donem la volta i encarem senda amunt fins arribar als peus de les Penyes de Guaita al paratge anomenat “Claro de Luna” (altura 280m). Si ens donem la volta i el dia és clar vorem una bona panoràmica del Golf de València. Des d’aquest punt, per la dreta, podríem anar en un quart d’hora al cim del Picaio.

0h 50’ (3 km)

Seguint el GR cap a la paret rocosa de les Penyes de Guaita, enfilem un camí cara amunt i ara el que veiem és tota la línia de costa del Camp de Morvedre i la Plana Baixa. En un quart d’hora aproximadament arribem al Pas dels Borregos (altura 355m), un xicotet penya-segat pel que cal pujar grimpant (convé no anar molt carregat i pujar amb compte). Arribem tot seguit al pal indicador que connecta a la nostra dreta amb el sender local Sagunt-Calderona (SL-CV 108) que ens duria al Pla d’en Bou. Nosaltres continuem recte uns 10’ per una senda prou plana fins a un desviament a la dreta per un senderol no massa visible, tot i que ben senyalitzat, al que caldrà estar atents. Al poquet se’ns obri el panorama i ja veiem la Mola de Segart a l’horitzó i, al fons de la vall de Toliu, el Monestir de Sant Esperit, un convent franciscà que va ser creat en 1404. Immediatament el camí esdevé una baixada brusca molt pronunciada i una miqueta perillosa per la quantitat de pedra solta. Al final de la baixada tombem a la dreta per una senda que continua baixant fins a tornar a trobar el camí que duiem i que agafem cap a la dreta, de nou amb baixades intenses, fins una cruïlla ben senyalitzada que travessem sense perdre la direcció. Eixim a una pista que agafem per la nostra esquerra, anem baixant i travessem en una pinadeta que ens du a una pista formigonada. Estem al Coll de la Calderona (altura: 140 m).

2h 00’ (6 km)

Fem ara un dels trams menys atractius del recorregut. Anem tot el temps per pista ampla, travessem una zona de xalets per on ens desviem a l’esquerra, fins que entrem al Camí del Sant Esperit deixant a l’esquerra el Camí del Pic de l’Àguila. Veiem en front la muntanyeta de la Creu de Sant Esperit i finalment deixem la pista 400 m abans d’arribar al Monestir* i, per una senderola a la nostra dreta, ben senyalitzada, després de pujar durant 25’ per un fort pendent pedregós, coronarem el cim del Coll del Pic de l’Àguila (altura: 430m).

2 h 40’ (9 km)

Una senda i un camí a l’esquerra ens duen cara avall amb la imponent Mola de Segart en front. En una revolta del camí ja veiem un primer plànol del rocam del Garbí. Seguim envers la Mola per un camí ample fins a un corral o magatzem, en front d’un camp de tarongers, per on ens desviem cap a al nostra dreta seguint els senyals. Caminem per un camí ample, ara amb la Mola a l’esquerra a prop nostre i la mar a la dreta al fons. A un quilòmetre aproximadament del Coll del Pic de l’Àguila ens trobem una cruïlla amb un tauló informatiu i unpal amb que ens indica la direcció a Segart per una senda frondosa descendent. Baixant sense parar, als 10’ passem per la Font de Campaner (sense aigua) i continuem cap a Segart on arribem per una carretera asfaltada i costeruda, entrant pel Carrer de Sant Josep. Just abans del pont a l’entrada al poble, per la nostra esquerra, un caminet molt arreglat ens duria a la Font de Sant Josep. Segart és el poblet més menut del Camp de Morvedre.

3h 30’ (12 km)

Arribem a la Plaça de l’Ajuntament. Junt la Casa del Poble, que té baix el llavaner o safareig públic, una indicació ens assenyala un carrer d’eixida per on va el GR-10 que immediatament ens connecta, una vegada més, amb un senderol-regatxol, pedregós, cara amunt, que remunta un barranquet. Travessem una conducció d’aigua i eixim a una pista ampla i plana que agafem cap a l’esquerra, tot i que tenim el Garbí a la dreta. Un quilòmetre més enllà aproximadament, agafem un desviament a la dreta per un camí més estret que va pujant. Ara veiem a la nostra dreta la Penya de Gilet i el Xocainet. Seguim amunt, amb alguna baixada curta però intensa i alguna bifurcació no del tot ben senyalitzada, fins que la senda comença a travessar la pedrera que és per on accedirem al Pla del Garbí. La pedrera és un vessant de la muntanya amb moltes lloses de rodeno esllavissades que cal remuntar amb compte. Després de la pedrera hi ha una dura pujada rocosa amb alguna pedra solta. És, potser, el tram que es fa més pesat de tot el recorregut. Finalment rebufant arribem al Pla del Garbí (altura: 567m).

4h 45’ (15 km)

Ara creuem el Pla del Garbí, un zona de vegetació baixa amb algun pi. En començar a travessar el pla, tenim el cim del Garbí a la nostra dreta i el Coll del Caxorro en front. Nosaltres anem cap a l’esquerra, arribem a la carretera de Segart per la zona del Puntal de l’Abella i pugem costera amunt envers la nostra dreta fins que connectem amb la CV-334 que va d’Estivella a Serra. Estem a 580m d’altura i enfilem a l’esquerra per la mateixa carretera en direcció a Barraix durant poc menys d’un quilòmetre. Vora un xalet, una miqueta abans d’una bifurcació amb un senyal de stop, veiem un pal indicador a la dreta, eixim de la carretera i per una senda en forta baixada arribem a l’ermita de Barraix en ruïnes i, immediatament, a la Font de Barraix.

5h 10’ (16’8 km)

Arribem a la Font de Barraix (altura: 512m)