Marxa a peu - Camp de morvedre

9 D'ABRIL DE 2011

X MARXA A PEU, Alfara de la Baronia: amunt i avall pel barranc d'Àrguines

ALFARA DE LA BARONIA és el nom oficial d’aquest municipi del Camp de Morvedre des de 2009 en què el veïnat així ho va votar en referéndum, recuperant la denominació tradicional derivada de la seua adscripció a la Baronia de Torres Torres des del temps de la conquesta de la vall del Palància per Jaume I (1270). El nom d’Alfara pot tenir un doble significat en àrab, hi ha qui diu que significa “raval” i d’altres el relacionen amb “alfareria”, el lloc on es fabrica cerámica.

La Baronia, constituida pels municipis de Torres Torres i les alqueries musulmanes d’Alfara i Algímia va estar governada pels senyors de Valterra des del segle XV fins al segle XVIII poc abans de l’extinció dels senyorius. Amb l’expulsió dels moriscs el 1609, Alfara va quedar despoblada raó per la qual li va ser atorgada nova carta pobla en 1611 i va ser repoblada per gent procedent de Torres Torres i d’Almàssera principalment.

El muncipi, situat al nordest de la comarca, compta actualment amb poc més de 500 habitants. El riu divideix el terme municipal en dos mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l’anomenada popularment Muntanyeta de l’ermita (229 m.), als peus de la qual s’estenen les cases del poble. El clima és mediterrani i la zona muntanyosa del terme està coberta de pins, de propietat municipal, amb abundància de timó, romer i espart. L’economia tradicional ha estat basada en l’agricultura i des de 1949 ha funcionat al municipi una indústria paperera, actualment tancada. La font d’Àrguines (al terme de Sogorb) aporta des de 1925 l’aigua corrent a la població.

Del patrimoni monumental d’Alfara de la Baronia destaca l’Esglèsia de Sant Agustí, amb interessants pintures al fresc en el seu interior i  l’ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Compta també amb diverses construccions civils relacionades amb l’us de l’aigua, com ara el safareig o llavador de l’època dels àrabs, l’aqüeducte del Barranc d’Àrguines i la cisterna, una construcció del temps de Floridablanca per abastir-se d’aigua de la Sèquia Major de Sagunt.

0h00 [ 0.0 km ]
Eixim des de darrere de l’Esglèsia d’Alfara de la Baronia pel carrer Major fins l’eixida del poble.

0h30 [ 1.8 km ]
Agafem el Camí de la Canyà Ferrera que ens durà, a través d’un túnel empedrat sota les vies del ferrocarril, a creuar la via verda. Per un camí d’horta entre tarongers arribem a la Senda de la Canyà Ferrera que s’enfila muntanya amunt per una costera no molt llarga però una miqueta pronunciada. Quan coronem veiem una panorámica del Pla d’Àrguines.

1h10 [ 4.0 km ]
Baixem en dirección al pla i arribem a l’alçada de l’autovia. Per un camp de garroferes eixim a una via de servei que voregem fins arribar al Barranc d’Àrguines que marca el límit entre les comarques del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància. Creuem per baix d’un aqüeducte de l’autovia i agafem el Camí de la Canyà de Torres Torres.

1h35 [ 5.6 km ]
Trobem una pinadeta entre sol i sombra molt apropiada per a fer un mosset. Estem en terme municipal de Sogorb. Arribem a una antiga presa del Barranc d’Àrguines, actualment aterrada. Remuntem el barranc fins a prop de la Font d’Àrguines, un embassament subterrani d’un gran cabal d’aigua del que veiem alguns dels respiradors. Seguim barranc amunt per un paratge ombrívol i ben bonic.

2h10 [ 7.5 km ]
Deixem el barranc pel Camí del Masquemao i al poc veiem al fons el Calvari de Sot de Ferrer i més enllà les estribacions de la Serra d¡Espadà. Per un camí asolellat entre bancals d’oliveres i garroferes arribem fins a l’algepsar de Soneja.

3h00 [ 11.1 km ]
Deixem l’algepsar a la nostra dreta i ens enfilem cara amunt per una pinada. Remuntem un turonet i caminem amb la Serra Calderona a la nostra dreta. Passem vora un tancat de bous braus.

3h35 [ 13.0 km ]
Trobem de nou el Barranc d’Àrguines que creuem per un pont sense baranes (cal anar amb compte!) i arribem a les ruïnes de la Masia d’Àrguines. Fem cap de nou a l’aqüeducte de l’autovia que haviem travessat pel matí a l’anada.

4h00 [ 14.8 km ]
Ara creuem la carretera de la via de servei i agafem el camí de la Canyà Real, baixem al barranc d’Arguines i caminem entre tolls d’aigua fins als arquets de la Séquia Major de Sagunt-

5h00 [ 18.5 km ]
Arribem a Alfara pels terrenys que ocupava la fàbrica de paper. La nau d’aquesta antiga paperera serà l’espai on tindrà lloc el Concert Musicamarxa commemoratiu de la desena edició de la Marxa a Peu pel Camp de Morvedre. Dinarem allà mateix, després del concert

Vore les fotos de la Marxa